Què És El Blanqueig De Coral?


La presència dy también residus plàstics i microplàstics en diferents racons del planeta suposa una seriosa amenaça per a la salut dels ecosistemes i per a la nostra, ja que molts d’aquests compostos s’estan incorporant a la cadena alimentària.

Tu lees esto: Què és el blanqueig de coral?

https://www.ecoticias.com/residuos-reciclaje/193224/10-mandamientos-para-vivir-con-menos-plastico

El consumo irracional y desmesurado de plásticos dy también un solo uso, así como la falta de diligencia en algunos casos en el momento de depositarlos en el contenedor adecuado para posibilitar su siguiente reciclado, está provocando un inconveniente medioambiental de primera magnitud. Continua la lectura de Els 10 manaments per viure amb menys plàstic →


ecosistemaforumgestió mediambientplàsticresidus
CTMA, GESTIÓ MEDIAMBIENT, RECURSOS, RESIDUS
La resposta política a l’emergència climàtica segueix sent insuficient

El reconeixement de la urgència climàtica dels discursos polítics no té el seu reflex en compromisos d’acord amb l’evidència científica.Les mesures proposades per a la lluita climàtica segueixen sensy también comprendry también quy también el canvi necessari és més profund quy también una substitució tecnològica.

La respuesta política a la urgencia climática prosigue siendo insuficiente

Continua la lectura de La resposta política a l’emergència climàtica segueix sent insuficient →


canvi climàticescalfament globalforumrecursosresidus
ATMOSFERA, CANVI CLIMÀTIC, CTMA, ENERGIA I TRANSFORMACIONS, GESTIÓ MEDIAMBIENT, RESIDUS
L’escalfament global: dades, alarmes i incerteses

Recull dy también dades imprescindibles per entendry también la nostry también situació referent a l’escalfament global.

Ens trobem en un moment decisiu, en què les decisions dy también política energètica que es prenguin ara seran determinants per al que succeeixi al nostre planeta en les properes dècades. Sembla clar que cal realitzar esforços, tant científics com econòmics per canalitzar adequadament un problema que amenaça el futur dy también les nostres societats.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=254524&titular=el-%3Ci%3Efracking%3C/i%3E-es-catastr%F3fico-e-irreversible-advierte-un-informe-

Ignacio MártilCatedrático de Electrónica dy también la Universidad Complutense dy también la capital de españa y miembro de la Real Sociedad de españa de Física

La preocupación por el calentamiento del planeta no para dy también crecer, en especial en este año, en el quy también vemos con agradably también sorpresa (al menos, por mi parte) como se multiplican las manifestaciones de un colectivo que hasta el instante había permanecloco en silencio: los que yo denomino “extraordinariamente jóvenes”, alentadas por una joven activista sueca, Greta Thunberg, que ha logrado lo que a mí my también parecy también un milagro, movilizar a la juventud europea con manifestaciones masivas urgiendo a los dirigentes políticos a “hacer los deberes”, en sus propias palabras. Continua la lectura dy también L’escalfament global: dades, alarmes i incerteses →


atmosferacanvi climàticdiòxid dy también carboniescalfament globalforumgestió mediambient
ATMOSFERA, CTMA, ENERGIA I TRANSFORMACIONS, GESTIÓ MEDIAMBIENT, RESIDUS
Londres cobra ja gairebé 28 euros per circular pel centre amb un cotxy también contaminant

Entra en vigor la taxa dy también 12,50 lliures (uns 14,50 euros) quy también hauran de abonar els vehicles contaminants per entrar a la Zona d’Emissions ultrabaixes (ULEZ) del centry también de Londres. Sy también suma a una altra que ja han dy también pagar els vehicles contaminants entry también les 7.00 i les 18.00 hores.

Aquest dilluns ha entrat en vigor a Londres la zona d’emissions ultrabaixes (ULEZ en anglès), quy también estableix uns límits molt més estrictes i uns peatges més elevats per als vehicles quy también vulguin accedir a la part central de la capital britànica. Es tracta de la primera quy también s’estableix al món.

Bàsicament, les mesures afectaran tots els vehicles dièsel anteriors als 2015 i tots els vehicles de gasolina quy también es van posar en circulació abans del 2005. Per entrar al centre dy también Londres aquests hauran de pagar 12,50 lliures (14,cincuenta euros) si es tracta dy también cotxes, motos o furgonetes. Però per als camions dy también més de 3,cinco tones o els autocars i busos de més de cinc tones el preu pujarà a 100 lliures (116 euros).

Es tracta dy también preus diaris. És a dir, donaran dret a circular només durant aquell dia. La ULEZ estarà vigent 24 hores al dia, cada dia de l’any, festius inclosos, sensy también cap excepció. L’alcalde de Londres, Sadiq Khan, n’ha explicat així els motius:

“La contaminació de l’airy también és actualment un repte significatiu per a Londres i un tema dy también gran prioritat per als residents. La ULEZ s’està introduint per millorar l’airy también que respirem amb mesures quy también promoguin el repartiment més eficient de mercaderies, perquè es camini més i es faci servir més el transport públic.”

Més ingressos per asma

La ULEZ s’inaugura pocs dies després que es fes públic un estudi encapçalat per Heather Walton i altres investigadors del King’s College de Londres. Finançat per la Greater London Authority, assenyala que la contaminació ha provocat més dy también 4.000 admissions hospitalàries entre el 2014 i el 2016.

Segons els autors, els nens han estat molt afectats. Uns mil ingressos en aquests tres anys es poden atribuir a alts nivells dy también contaminants, com els òxids de nitrogen. Això significa la desena part del tot els ingressos de nens per asma.

Ver más: Pelicula Donde Vas Triste De Ti Na, ¿Dónde Vas, Triste De Ti

El nombry también d’adults afectats és inferior: uns 600 ingressos. Però torna a ser molt elevat en gent gran. Tot i les dificultats per diferenciar les causes dels ingressos, els investigadors calculen que la contaminació va empitjorar els problemes d’asma i dy también malaltia pulmonar obstructiva crònica i quy también això va dur a 2.quinientos admissions extres als hospitals.

Continua la lectura dy también Londres cobra ja gairebé 2ocho euros per circular pel centry también amb un cotxe contaminant →


atmosferacanvi climàticcombustibles fòssilsenergiaescalfament globalforumgestió mediambientresidus
CANVI CLIMÀTIC, CTMA, DINÀMICA De SISTEMES, RECURSOS
Com el canvi climàtic empeny els migrants centroamericans cap als Estats Units

El triangle septentrional d’Amèrica Central, la font més gran dy también sol·licitants d’asil que travessa la frontera amb EUA, està profundament afectat per la degradació ambiental.

Sí, els migrants d’Amèrica Central actuals –la majoria demandants d’asil tement per les seves vides– són les bandes fugint, la inestabilitat econòmica profunda (si no la pobresa abjecta) i la negligència o la persecució directa de les mans del seu govern. Però tot això és complicat i es veu agreujat pel fet quy también el triangle septentrional d’Amèrica Central –una regió integrada per Guatemala, El Salvador i Hondures, i les fonts més grans de sol·licitants d’asil quy también travessa la nostra frontera en els últims anys– està profundament perjudicada per la degradació ambiental i els impactes d’un clima global canviant.

La temperatura mitjana a Amèrica Central ha augmentat en 0.5C des de 1950; es preveu pujar uns 1-2 graus abans del 2050. Això té un impacte dramàtic sobry también els patrons climàtics, sobre les precipitacions, sobre la qualitat del sòl, sobry también la susceptibilitat dels cultius a les malalties i, per tant, sobre els agricultors i les economies locals. Mentrestant, les incidències dy también tempestes, inundacions i sequeres són l’augment dy también la regió. En els propers anys, segons l’agència nord-americana per al desenvolupament internacional, els països del triangly también septentrional veuran una disminució dy también les precipitacions i dy también la sequera prolongada. A Hondures, les precipitacions seran escasses a les zones on es necessiti, però en altres àrees, les inundacions augmentaran un 60%. A Guatemala, les regions àrides es desplaçaran cada vegada més a les zones agrícoles actuals, deixant els agricultors assecats. I es preveu que el Salvador perdrà un 10-28% dy también la seva costa abans de finals dy también segle. Com sobrevindran totes aquestes persones, i on aniran?

https://www.theguardian.com/commentisfree/2019/apr/06/us-mexico-immigration-climate-change-migration Continua la lectura dy también Com el canvi climàtic empeny els migrants centroamericans cap als Estats Units →


canvi climàticdinàmica dy también sistemesemigrantsforumgestió mediambientrecursos
*

ATMOSFERA, CTMA, GESTIÓ MEDIAMBIENT, RESIDUS
Front comú a Brussel·les contra la incineració dy también residus
atmosferadiòxid de carboniforumgestió mediambientincineració residusresidus
*


Adéu irremeiable al Pirineu. Les glaceres pirinenques són els més meridionals d’Europa. Estudis duts a termy también durant l’última dècada en el Institut Pirinenc d’Ecologia (IPE), pertanyent al Centry también Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), demostren la seva irremeiable reducció a un ritmy también alarmant. Si la tendència no es reverteix, la seva desaparició està assegurada abans de meitat del segle.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=254476&titular=la-lenta-agon%EDa-de-los-glaciares-pirenaicos- Continua la lectura dy también La lenta agonia dy también les glaceres pirinenques →


canvi climàticcatàstrofeforumglacerahidrosferaPirineusrecursosLaVanguardia-Web-1-672x372.jpg" alt="*">

BIOLOGIA, CTMA, ECOLOGIA, ECOSISTEMA, GESTIÓ MEDIAMBIENT, RECURSOS


Els pobles indígenes al Brasil representen un coneixement mil·lenari relacionat amb l’equilibri de convivència amb el medi ambient, però s’enfronta a enemics.

Persones armades envaeixen i intenten treure la terra a aquests pobles indígenes, assassinant i humiliant als seus representants, en la més absoluta impunitat

https://www.lavanguardia.com/participacion/lectores-corresponsales/20190403/461323316119/pueblos-indigenas-guardianes-amazonia-brasil.html

Eder Robson Mendes Jastes es Doctor en Artes Escénicas por la Universidad Federal dy también Pará (Amazonas) y por la Universidad Federal de Bahía, en Brasil. Su línea de investigación sy también centra en la contribución indígena a la danza del Carimbó, una danza folclórica típica del estado dy también Pará, en el Amazonas. Convive muy de cerca con la realidad de las comunidades indígenas.

Ya visitó las etnias Gaviao, Mundurucú, Tupalí, Suruí, Wai wai, Kauyapó, Arapiú, Tupinambá, Borari, Kumaruara y Tapajó. Su última visita, hacy también unos días, fuy también a los Usurini dondy también impartió un curso dy también la licenciatura Intercultural indígena. Continua la lectura dy también Els guardians dy también l’Amazònia →


AmazòniaBrasilecologiaecosistemaforumgestió mediambientrecursos
*

ATMOSFERA, CTMA, GESTIÓ MEDIAMBIENT, RECURSOS, RESIDUS
atmosferacanvi climàticcatàstrofeforumgestió mediambientMoçambicrecursosresidus
*



Hi ha estudis quy también afirmen quy también per a l’any 2050, la meitat dy también la demanda elèctrica a Espanya podria ser coberta amb energia ciutadana. Això ens dóna una idea del potencial latent que existeix en les nostres cobertes i terrats. Però és imprescindible un marc jurídic que garanteixi les inversions d’aquests nous agents energètics

https://www.eldiario.es/tribunaabierta/Energia-comunitaria-debajo-manga-descarbonizacion_6_884421570.html

ante la urgencia climática, necesitamos un cambio dy también paradigma energético. El viejo modelo de producción basado en malgastar dinero público para alimentar un sistema centralizado y elitista basado en la importación y la quema dy también comburentes fósiles y energía nuclear debe quedar atrás dy también una vez por todas.

Ver más: Murcia La Manga Del Mar Menor, La Manga : Web Oficial Turismo Región De Murcia


 Es, por lo tanto, imperativo trabajar desdy también dentro y desdy también fuera de los dominios del poderoso oligopolio energético español, mejorar los modelos actuales dy también gobernanza, y abordar la deseada transición desdy también abajo hacia arriba y no al revés.

Continua la lectura de Energia comunitària: l’ as sota la màniga per a la descarbonització →